La Quadra de Vilanova (sigles XIV-XVIII)

Un dels elements que tenen rellevància en l’etapa feudal, són les Quadres. Una Quadra és un conjunt de propietats d’un senyor feudal que, tot i estar adscrites a un castell termenat, té un tractament especial respecte a aquest. La Quadra de Vilanova fou una de les més rellevants i importants de l’època.

No tenim informació que ens digui que Can Borrell pertanyia a aquesta Quadra, però per la importància que tingué a la zona, és interessant conèixer la seva existència ja que ens ajuda a contextualitzar els esdeveniments.

La pagesia lliga estretament prats de pastura amb camps de conreu, ramaderia amb agricultura. La proximitat del bosc també facilita fusta per obrar els embigats, balconades, i recursos energètics com llenya i carbó vegetal, així com aliments com ara els bolets, espàrrecs, pinyons, castanyes i peces de caça.

La seva formació

L’origen de la Quadra de Vilanova s’emmarca entre dues dates: el 1303 i el 1411. En la primera, Bernat de Palou que ja havia comprat la vall de Gausac, adquireix la casa de la família Vilanova que al llarg del segle XIII va venent el patrimoni que té a la zona. Aquest fet de compra és determinant en la formació de la Quadra, ja que Bernat de Palou, havia anat adquirint diferents masos que ara juntament amb la casa feudal, formarà i donarà nom a l’esmentada Quadra de Vilanova. És en un document del 1411 on aquest mot surt referenciat per primera vegada; en el mateix document també surt per primer cop el nom i l’existència d’un batlle, en Pere Verdaguer.

La seva transmissió

Els Palou ostentaren la propietat de la Quadra fins a finals del segle XVI, concretament fins al 1590, moment en què els Erill passen a ser els hereus. Durant el temps que fou propietat dels Erill, els conflictes amb el Monestir de Sant Cugat sobre la possessió de la Quadra foren freqüents fins que, finalment, la Quadra fou venuda al Monestir l’any 1728.